INTRODUCCIÓ

Som el grup 15 de l’institut La Mallola del crèdit de síntesis de tercer de secundària. Aquest meravellós treball té de nom Conèixer Barcelona i el que hem fet ha sigut anar quatre dies a Barcelona (el dilluns 10, el dimarts 11, el dimecres 12 i el dijous 13) per visitar-la i descobrir moltes coses que nosaltres abans desconeixem. El primer dia, el dilluns, vam fer un itinerari pel Barri Gòtic. Oh, quina meravella! Un barri amb molt per veure i conèixer, amb edificis espectaculars, sobretot d’estil gòtic, com l’església de Santa Maria del Mar, la de Santa Anna o la del Pi, el carrer del Call i molt més. El segon dia, La Rambla. Quina rambla, per favor! Impressionant. Un llarg passeig descobrint cada edifici... començant per la Plaça Catalunya, els museus MACBA i CCCB, l’església de Betlem, el palau de la Virreina, el Liceu... Sensacional. I ja no diem res dels edificis modernistes de l’Eixample, on vam anar el tercer dia. Des de la Pedrera a l’illa de la Discòrdia, des de la casa del Baró de Quadres a la casa de Punxes. Admirable, tot el que podien arribar a fer aquests majestuosos arquitectes i quina imaginació tenien! I arriba el quart i últim dia (no, encara no, si us plau). Oh, Montjuic!  Tot el que hi pot arribar ha haver al peu d’una muntanya. Oh, el Palau Nacional o el Teatre Grec, espaterrant, igual que la font del gat i l’estadi Olímpic, o els jardins de Mossèn Cinto. I les estàtues? Quines representacions! Em quedo sense paraules al parlar de Montjuic.

Per acabar, només volem dir que ha agradat molt fer aquest treball ens, no només els dies que vam estar a Barcelona, sinó també els dies que vam estar treballant a l’institut, amb aquest bloc, una mica més complicat perquè ens havíem de posar d’acord, repartir la feina...

Algun d’aquests itineraris el tornarem a fer, sinó és nosaltres quatre soles, amb les nosaltres famílies. 

Glog

BARRI GÒTIC

Nosaltres quatre davant de les restes de la 
necròpoli romana en la plaça de la Vila de Madrid

Introducció
Comencem el nostre crèdit de síntesis, Conèixer Barcelona,  el primer de quatre dies que passarem en aquesta població, amb molta calor, cansament i treball, on estudiarem els carrers i els edificis d’aquesta meravellosa ciutat i tota la seva història, i així descobrirem molts secrets de la nostra vila que estaven amagats per nosaltres. Tenim un dia molt llarg amb un recorregut també molt extens i enrevessat per endavant.

Decidim quedar a la parada de la Sardana (la que tenim més a prop totes) a les 8:00 en punt, per arribar amb temps al nostre destí. Agafem el tram fins a la parada de Maria Cristina, on baixem i agafem el metro L3 (línia verda) direcció Trinitat Nova. Després de passar unes quantes parades, arribem a la que hem de baixar, la parada de Catalunya, que deixa just on havíem quedat amb els professors, al costat de la font de Canaletes.Com que arribem molt d’hora, ens dona temps d’anar a un punt d’informació a agafar uns mapes per els quatre dies que estarem a Barcelona. Jo era l’encarregada de preparar el recorregut per el Barri Gòtic. A casa havia fet un mapa amb tot l’itinerari marcat, i sabia que hauríem de caminar molt i que ens cansaríem força. Os ensenyo el mapa amb el recorregut que vam fer:

 Vaig intentar fer un sol mapa per a tot el recorregut, però com què és molt llarg i passa per molts llocs diferents i que estan molt allunyats, vaig decidir agafar els tres mapes que habia fet per el dia del recorregut.

*** De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama

Canaletes
Comencem el nostre recorregut per la part més alta de la Rambla, que rep el nom de Rambla de Canaletes ja que el més significatiu i popular d’aquest tram és la font de Canaletes.En aquesta font hi ha una dita molt coneguda per la gent d'alla, diu així: "Si beveu aigua de la font de Canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelonai per lluny que us n'aneu, tornareu sempre". També és molt popular ja que és aquí on els "culés", els seguidors del Barça, venen a celebrar els partits guanyats.

MACBA I CCCB

Comencem a baixar per la Rambla i a la dreta trobem un carrer amb nom d’un pintor català, el carrer Pintor Fortuny i ens porta a uns dels museus més visitats, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). 
En el MACBA normalment si exposa art i pràctiques culturals contemporànies i el CCCB organitza i produeix exposicions, debats, concerts, festivals, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que afecten l'actualitat. 
Actualment en el MACBA hi ha l’exposició Escrit en el Vent - Lawrence Weiner Dibuixos. 
En el CCCB hi ha l’exposició Arxiu Bolaño 1977-2003 i també l’exposició Pasolini Roma. 
El director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona és en Bartomeu Marí i aquest edifici va ser fundat el 28 de novembre del 1995 per Richard Meier. 
El director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona és en Marçal Sintes i l’edifici va ser fundat el 25 de febrer de 1994 per Josep Goday i Casals i la reforma per Helio Pinón i Albert Viaplana. 
El que més ens ha cridat l'atenció de l'edifici del MACBA és façana, on la part blanca està posada de forma irregular i també al centre, està tot de vidre. Hem trobat un edifici molt original i modern.

http://www.macba.cat/ 
http://www.cccb.org/ca/

Ara pugem pel carrer dels Àngels i a mà dreta trobem l’UB d’història que pertany a la Universitat de Barcelona. A Barcelona hi ha set universitats: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU  i Universitat Oberta de Catalunya.

Just davant de l’UB d’història trobem el CCCB. Al segle XVIII era un quarter militar i un correccional, (correccional és un establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones no delinqüents de conducta antisocial).

Carrer del Carme

A continuació agafem el carrer del Carme i entrem al número 47, on veiem com un pati interior amb jardins i la seu de tres institucions fonamentals per a la societat catalana actual: el col·legi oficial de metges de Barcelona, l’Institut d’estudis catalans i la Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu.  

Continuem caminant pel carrer del Carme i hi trobem l'església de Betlem. Aquest edifici religiós és d’estil barroc i el va construir l’arquitecte Josep Juli. Al 1936 l’església va se incendiada en el curs de la Guerra Civil espanyola.

Anem a Portaferrissa i hi trobem un mosaic de l’antic enrajolat de Barcelona.  S'anomena Portaferrissa perquè era una porta de ferro feia la funció d'entrada a Barcelona.

Observem en els diferents quioscs el que es pot comprar, sobretot flors, i així podem endevinar que aquest tram és la Rambla de les flors o de Sant Josep.

Anècdotes

Anècdotes Les Rambles

Després de que els professors ens pesessin llista, vam anar a la Plaça Catalunya, ja que havíem de fer una fotografia a una estàtua que el dia anterior ens havíem deixat. La Maria portava la càmera, anava a fer-li ella la fotografia a l’estàtua, quan de cop i volta, just quan anava a pujar el graó de la Plaça, li va venir una baixada de tensió i se li va ennuvolar la vista. Llavors va ensopegar i va caure rodolant. Nosaltres (la Laia i jo, ja que la Marina estava malalta i no va poder venir) el principi ens pensàvem que no s’havia fet mal i ens vam començar a riure. Però de seguida ens vam adonar de que sí que s’havia fet mal i llavors vam anar corrents a ajudar-la. Tenia una bona rascada al genoll  i deia que no podia posar la cama recta perquè li feia molt mal. Però ella no estava preocupada per la seva cama ni per el seu genoll, sinó per la càmera que com que la portava a la mà al caure, l’ocular se li havia girat i no responia.

A continuació vam anar fins a la font de Canaletes a posar-li una mica d’aigua. Ella va dir que ja estava, que continuéssim ja el nostre recorregut. Així ho vam fer, però més tard, quan ja casi estaven fetes les preguntes, ens vam seure a descansar una mica, però quan la Maria es va voler aixecar, li va costar molt perquè no podia moure el genoll gairebé i també li costava caminar. Aleshores vam decidir tornar cap a casa.

La Manzana de la Discordia

Nos situamos en la casa Batlló, la casa más colorida.

Estamos en la manzana popularmente llamada “Manzana de la Discordia” (en catalán “Illa de la Discòrdia”). Llamada así  por la presunta discrepancia entre... que rivalizaron en conseguir las mejores fachadas para sus edificios. Está compuesta por cinco edificios modernistas: la casa Mulleras de Enric Sagnier, la Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat y las tres más conocidas, la Casa Lleó y Morera de Lluís Domènech Montaner, la Casa Ametller de Josep Puig Cadafalch y la Casa Batlló de Antoni Gaudí. 

Las fachadas de estas casas son muy diferente a otras, ya que tienen muchos colores y formas extrañas y diferentes, que no se ven en cualquier casa. Para nosotras son casas muy originales y muy bonitas, decoradas de forma muy distinta. En la fachada de la casa Batlló hay representado un dragón y en la fachada de la casa Amatller hay varias representaciones, la que llama más la atención es la de St.. Jordi estrangulando el dragón. Dentro de la Manzana de la Discordia hay unos faroles especiales, están formados por figuras pequeñas muy elaboradas con mucho detalle y muy bien hechas. Como es típico del modernismo, predomina la línea curva, la abundancia de decoración elborada con primor por los mejores artesanos, la importancia del trabajo con cerámica, hierro, cristal areniscas... la alusión a culturas lejanas o medievales, como la importante referencia al gótico y las referencias a seres mitológicos

La Casa Lleó Morera

La Casa Lleó y Morera fue construida entre los años 1902 y 1905 por Lluís Domènech Montaner. Está situada al Paseo de Gracia núm. 35. 
Fue considerada una de las mejores obras modernistas por la intensa aportación artística de los mejores aretesanos del período y en 1906 el edificio ganó el primer premio de arquitectura otorgado por el Ayuntamiento.La planta baja fue destrozado con las obras para hacer una tienda y todas las esculturas que habían, como las extraordinarias esculturas de Eusebi Arnau, fueron destrozadas. La única pieza que se salvó se encuentra en el Museo Dalí de Figueres.



La Casa Amatller

La Casa Amatller fue construida entre los años 1898 y 1900 por Josep Puig Cadafalch.En la fachada de esta casa hay varias representaciones, pero la que llama más la atención es la de San Jordi estrangulando a un dragón creada por Eusebi Arnau, en las puertas.El magnífico balcón del primer piso tiene una barandilla y soportes de hierro forjado que el artesano Manuel Ballarín resolvió con particular elegancia.Las piezas cerámicas de la parte alta fueron manufacturadas por Torres Mauri y Pujol y Baucis.

Heroi grec matant a un drac

Sant Jordi

La Casa Batlló

La “Casa Batlló” fue construida entre los años 1904 y 1906 por Antoni Gaudí.
La fachada está hecha por un conjunto de piedra y vidrio, con forma ondulada y decorada con la técnica del "trencadís" que Gaudí utilizó en diversos edificios. También hay varias esculturas representadas, la que llama más la atención es un dragón en el coronamiento de la fachada.

Estatuas

Entre la Plaza España y el Palau Nacional hay muchas representaciones de personajes de la mitología grecorromana. Las dos primeras que encontramos están en las ventanas de unos grandes edificios a los lados del paseo. Son Zeus o Júpiter que es el padre de los dioses y los hombres y Heracles o Hércules que és el héroe de la mitología griega. Estos dos se parecen mucho, y no sabíamos cuál era cuál, hasta que preguntamos a los amables ciudadanos de Montjuic y nos dijeron que el de la derecha era Hércules ya que tiene el pelo más corto que Júpiter.

Zeus o Júpiter

Héracles o Hércules

Después continuamos caminando y vimos arriba del todo del Palau Nacional a Ares o Mart que són dioses de la guerra.

Continuamos mirando por allí, pero no encontrábamos las que nos faltaban. Hasta que descubrimos que esa estatua que estaba en el centro era  Venus que es la diosa del amor.

Ya solo nos faltaban tres, Ártemis, Atena y el fauno. El famoso fauno que contaba doble puntuación al grupo que lo encontrara... Pues lo encontramos haciendo de soporte de una fuente al lado de unas escaleras.El fauno  era, en la mitología romana, una de las divinidades más populares y antiguas.

Solo nos faltaban, Diana y Minerva. Como nos las encontrábamos decidimos continuar el recorrido.Le preguntamos a un grupo de compañeros si sabían dónde estaban alguna de las dos. Nos dijeron que habían encontrado a Atena, que estaba bajando las escaleras a la derecha. Fuimos por allí... pero nos perdimos y cogimos una calle sin salida que encima hacía subida. Con el calor que hacía y encima la subida estábamos agotados. Pero al fin encontramos a Atena, con otro grupo de compañeros.

Y después todos juntos fuimos a buscar a Diana que és la diosa de la caza, la única estatua que nos quedaba a todos.

Desde la Plaza España

Caixa Fórum

Empezamos el recorrido en la Plaza España. De allí vamos al Caixa Fórum,su arquitecto fué Josep Puig i Cadafalch, es  un centro cultural gestionado por la La Caixa a través de su fundación como parte de la Obra Social de la entidad. Está pensado para todos los públicos y ofrece una amplia oferta cultural, artística y educativa. Antes era una fábrica textil y modernista. Actualmente hacen una exposición de "japonisme", una colección de arte contemporáneo y películas de George Melies.

Palau Nacional

A continuación vamos al Palau Nacional, que acoge el museo MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, y se pueden visitar arte desde el siglo X hasta los años 40 del siglo XX, tanto del románico como del modernismo avanzado. Su director es Josep Serra i Villalba

Se construyó el 1929 con motivo de la exposición internacional de Barcelona. Era el pabellón español.

Desde aquí arriba podemos observar muy bien la Plaza España. Podemos ver que hay dos grandes y majestuosos edificios a banda y banda de la Avenida Maria Cristina que son como las puertas de la montaña de Montjuic. 

Fuente Mágica

Es el elemento principal de un conjunto de juegos de luz y agua que se desarrolla en todo el eje desde el Palau Nacional hasta la Plaza de España, que incluye cascadas y estanques y, en la parte inferior, hileras de columnas luminosas a ambos lados de la avenida, hoy en día sustituidas por surtidores iluminados de proporciones parecidas y de mantenimiento más sencillo.