El Palau de la Virreina és un palau situat uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Raval. És considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i es la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de Barcelona Ciutat i l'Àliga de Barcelona. A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau barreja de decoració barroca i rococó. Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. Els plànols ja existien l'any 1770, però no es coneix amb certesa qui els va fer. S'atribueixen a Josep Ausich. Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798). També hi va intervenir l'escultor Francesc Serra, que morí en l'obra.
Sembla que el mateix virrei, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d'una manera personal l'estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí. Al pati interios ens donen la benvinguda uns gegants que tenim que fer una fotografia.
Més avall, ens trobem al Mercat de Sant Josep, també conegut com La Boqueria, la superfície assoleix els 2.583 m² amb més de 300 parades.
Unes de les parades que ens van agradar més:
Anem a visitar el Teatre del Liceu Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Es un teatre dedicat especialment a representacions d'opera i dança. En general els seus espectadors pertanyien a les classes més altes; les classes populars quedaven relegades al "galliner" d'alguna manera ha sigut un termòmetre de la vida econòmica i social de Barcelona, reflectint la seva decadència i esplendor. A principi de segle es van produir atemtats anarquistes al seu interior. És un teatre a la italiana, amb forma de ferradura que es va tancant a
mesura que s'apropa al prosceni. La longitud màxima de la sala és de 33
m, i l'amplada, 27 m. Té platea i cinc pisos (a més de les llotges de
platea). Hi ha quatre grans llotges a cada costat del prosceni, i
llotges a la platea, al primer pis, i als laterals del segon i el
tercer. No obstant això, no hi ha separació arquitectònica entre elles,
només una mampara baixa, de manera que al teatre no es veuen columnes.
Això, i el fet que no hi cap llotja reial ni presidencial, dóna una
continuïtat als pisos que donen la impressió de ser una ferradura
daurada, sense interrupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada