INTRODUCCIÓ

Som el grup 15 de l’institut La Mallola del crèdit de síntesis de tercer de secundària. Aquest meravellós treball té de nom Conèixer Barcelona i el que hem fet ha sigut anar quatre dies a Barcelona (el dilluns 10, el dimarts 11, el dimecres 12 i el dijous 13) per visitar-la i descobrir moltes coses que nosaltres abans desconeixem. El primer dia, el dilluns, vam fer un itinerari pel Barri Gòtic. Oh, quina meravella! Un barri amb molt per veure i conèixer, amb edificis espectaculars, sobretot d’estil gòtic, com l’església de Santa Maria del Mar, la de Santa Anna o la del Pi, el carrer del Call i molt més. El segon dia, La Rambla. Quina rambla, per favor! Impressionant. Un llarg passeig descobrint cada edifici... començant per la Plaça Catalunya, els museus MACBA i CCCB, l’església de Betlem, el palau de la Virreina, el Liceu... Sensacional. I ja no diem res dels edificis modernistes de l’Eixample, on vam anar el tercer dia. Des de la Pedrera a l’illa de la Discòrdia, des de la casa del Baró de Quadres a la casa de Punxes. Admirable, tot el que podien arribar a fer aquests majestuosos arquitectes i quina imaginació tenien! I arriba el quart i últim dia (no, encara no, si us plau). Oh, Montjuic!  Tot el que hi pot arribar ha haver al peu d’una muntanya. Oh, el Palau Nacional o el Teatre Grec, espaterrant, igual que la font del gat i l’estadi Olímpic, o els jardins de Mossèn Cinto. I les estàtues? Quines representacions! Em quedo sense paraules al parlar de Montjuic.

Per acabar, només volem dir que ha agradat molt fer aquest treball ens, no només els dies que vam estar a Barcelona, sinó també els dies que vam estar treballant a l’institut, amb aquest bloc, una mica més complicat perquè ens havíem de posar d’acord, repartir la feina...

Algun d’aquests itineraris el tornarem a fer, sinó és nosaltres quatre soles, amb les nosaltres famílies. 

Glog

VÍDEO BARCELONA

BARRI GÒTIC

Nosaltres quatre davant de les restes de la 
necròpoli romana en la plaça de la Vila de Madrid

Introducció
Comencem el nostre crèdit de síntesis, Conèixer Barcelona,  el primer de quatre dies que passarem en aquesta població, amb molta calor, cansament i treball, on estudiarem els carrers i els edificis d’aquesta meravellosa ciutat i tota la seva història, i així descobrirem molts secrets de la nostra vila que estaven amagats per nosaltres. Tenim un dia molt llarg amb un recorregut també molt extens i enrevessat per endavant.

Decidim quedar a la parada de la Sardana (la que tenim més a prop totes) a les 8:00 en punt, per arribar amb temps al nostre destí. Agafem el tram fins a la parada de Maria Cristina, on baixem i agafem el metro L3 (línia verda) direcció Trinitat Nova. Després de passar unes quantes parades, arribem a la que hem de baixar, la parada de Catalunya, que deixa just on havíem quedat amb els professors, al costat de la font de Canaletes.Com que arribem molt d’hora, ens dona temps d’anar a un punt d’informació a agafar uns mapes per els quatre dies que estarem a Barcelona. Jo era l’encarregada de preparar el recorregut per el Barri Gòtic. A casa havia fet un mapa amb tot l’itinerari marcat, i sabia que hauríem de caminar molt i que ens cansaríem força. Os ensenyo el mapa amb el recorregut que vam fer:

 Vaig intentar fer un sol mapa per a tot el recorregut, però com què és molt llarg i passa per molts llocs diferents i que estan molt allunyats, vaig decidir agafar els tres mapes que habia fet per el dia del recorregut.

Glossari

Detritus: Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

Claustre: Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc.

Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa. 

Deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre.

Cura:  Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’ algú o d’alguna cosa.

Bohèmia:  Artista, home de lletres, que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici. 

Sinagoga:  Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat. 

Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. 

Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyiu: Fer passar lliscant per una estretor.

Plaça Catalunya

La plaça de Catalunya és el cor de Barcelona. Té una superfície d'aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i l'Eixample. D'aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

A dalt d’un edifici important de color blanc hi havia la representació d’un déu grecoromà que es diu Mercuri (en roma) o Hermes (en grec), que es el déu olímpic missatger.

El vam reconèixer perquè vam buscar un edifici com el de la descripció del full, a més a més en el dossier del crèdit de síntesi, al final hi havia  una fotografia.

Abans d’endinsar-nos pel barri gòtic vam anar a la cantonada amb Les Rambles on hi havia una escultura que esta dedicada a Francesc Macià. Aquest home va ser president de la generalitat de Catalunya i Vilanova i la Geltrú des de 1869 fins a 1933. Hi havia una inscripció que posava el següent:

<<Essent President de la Generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Solet fou inaugurat aquest monument el 25 de Desembre de 1991>>. 

Vam anar per una sèrie de carrerons fins arribar al barri gòtic que, per cert, es diu així perquè és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric, a més, la majoria d’edificis són d’estil gòtic.

Vam anar cap al rock cafè, però avans d’arribar-hi vam girar cap a un petit carreró on al final a la dreta hi havia una petita placeta que es diu Ramon Amadeu que va ser un escultor i pessebrista i va viure al 1745-1821.

Església Sta. Anna

Més endavant ens vam trobar amb la església de Santa Anna que es d’estil gòtic, per dins té un petit claustre interior i uns quants quadres i escultures representant a déu, a la verge i als sants.

Vam anar al carrer Bertrellans on vam contar els fanals que hi havia, que eren 7.

Vam arribar fins a la plaça de la vila de Madrid, on vam fer una foto a les restes de la  necròpoli romana que vorejava el camí d’entrada a la ciutat, es tracta de 95 enterraments que queden al descobert entre parterres a un nivell inferior i que estan situats a banda i banda d'una de les vies secundàries d'entrada a la ciutat romana de Barcino (Barcelona). La majoria de les tombes són "cupae ', un monument funerari de senzilla construcció. La necròpolis se situa fora del recinte emmurallat romà, ja que la llei prohibia els enterraments a la ciutat.

 

Carrer Portaferrissa

Girant per uns quants carrerons fins arribar al carrer de Portaferrissa, aquest nom prové de la funció que tenia aquest carrer en el S. Xlll, que era unir la porta de la muralla amb el centre de la ciutat. Vam caminar tot aquest carrer fins arribar a un carrer molt petit i estret que es diu el carrer de Petritxol, fa molt anys s’amagaven enginys i passions darrere aquests balcons.

Baixant pel carrer vam veure tres rajoles amb uns rodolins escirts que son aquests:

Hi passa en fantàstic vol
la barba d'en russinyol

Pel balcó veus tremolar
l'ombra d'Àngel Guimerà

De llevant i de ponent
tot el dia hi passa gent

  

Montserrat Caballé

També vam trobar algunes amb personatges cèlebres que estaven relacionats amb aquest carrer:

Francesc Sala i Campillo

Plaça del pi
Vam anar fins a la plaça del pi, així anomenada pel pi que se situava a l'esquerra. Es una plaça molt acollidora on actualment se celebren mercats de tot tipus. Els diumenges sobretot s'instal·len mercats d'art i antiguitat.

Destaca l'esglèsia del Pi

És un dels exemplars més representatius del gòtic religiós català. Es va construir el segle XIV.
Consta d'una nau, dividida en set trams, coberta amb volta de creueria.  La façana és un gran rectangle flanquejat per dues torres, amb una rosassa central, sota la qual hi ha la portalada. Aquesta es composa d'arquivoltes ogivals en degradació i un timpà on hi ha una Mare de Déu del segle XIV.

Al costat de la Plaça del Pi trobem la Plaça de Sant Josep Oriol, .on se celebra el dissabte el mercat de pintures .

 

En el quadernet posava que diguesim la traducció correcta de “aixó ve a cuentu”  i és “aixó ve al cas”.

Sortim pel carreró de l’Ave María que està en llatí, que és molt important perquè el llatí és la "mare" de moltes llengües entre d’elles el Català i el Castellà.

Al final a la dreta vam anar a parar al carrer dels Banys Nous que es diu així perquè prové dels banys jueus que hi hagué a aquest carrer i que van subsistir fins a 1716. 
Ens vam fixar en els comerços que hi havia per aquesta zona, dels quals la majoria eren comerços d’antiguitats i manuals, no son els típics que trobem en el nostre barri.

Carrer del Call

Més endavant i a l’esquerra, ens vam trobar amb el carrer del Call. Vam buscar que significa call i vam trobar aixó: Pas estret i enclotat, entre dues roques o dues parets. Indret on un riu passa encaixonat.

En els números 5 i 7 d’aquest mateix carrer hi havia unes petites restes de la muralla de Barcelona, vam saber que era alló perquè hi havia un grapat de roques disposades de diferent manera que les altres roques de la paret.

A la cantonada hi havia una petita estatueta que es tractava de Sant Ramon del Call. Vam haver de preguntar ja que no la trobavem i ens van dir que l'havien hagut de tapar per obres.

Vam buscar el carrer Marlet i el carrer de l’arc de Sant Ramón del Call hi vam trobar una antiga sinagoga que va ser construïda al S. XlV. Era molt petita ja que existia una llei que prohibia que les sinagogues fossin més grans que l’església.

Plaça de St. Felip Neri

Vam sortir a l’esquerra fins al carrer de Sant Domènec del Call, vam anar fins al final després a mà dreta i, immediatament, a l’esquerra, al carrer de Sant Felip Neri fins arribar a la plaça, la plaça era hexagonal de 6 costats amb una font al mig.

Ens vam fixar ens les parets de la plaça i vam veure els impactes de les bales de la guerra civil.

 










Els fanals que hi havia en aquesta plaça eren molt semblants als del carrer de Bertrellans, l'única deferència era que aquests fanals no tenien vidre i els del carrer de Bertrellans si n'en tenien.

 
Plaça Garriga i Bachs

Per sota de l’arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, vam arribar a la plaça Garriga i Bachs on hi havia un monument dedicat als herois de 1809, hi havia una placa on hi posava: 
"El P. Joan, D. Joaquin Pou, D. Joan Massana, D. Salvador Aulet , D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortras, D. Julian Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva visa per déu, per la patria i per el rei. La ciutat agraïda enalteix aquí perpètuament la seva memòria."
També hi havia uns números romans que els vam passar a números àrabs i posava: 1929.

Anant pel carrer del Bisbe vam veure el pont gòtic que va al Palau de la Generalitat des de la casa del President i  que connecta amb la plaça Garriga i Bachs amb la plaça Sant Jaume.

Vam anar a l’esquerra on començava el carrer de la Pietat, on hi havia una plaça, on també hi havia un text que hi deia: 
"Apel·les Mestres, nascut al cor de Barcelona, ha rebut homenatge de la ciutat de tot Catalunya. Les corporacions històriques es complauen a recordar-ho 1935."

Vam passar per davant del Portal de la Pietat de la Catedral, ens vam fixar en l’arc que envoltava el timpà on estava representada la mort de Jesucrist. Vam veure unes gàrgoles a las que lis vam fer una foto:

La catedral de Barcelona va ser construïda entre els segles Xll i XV, d'estil gòtic.

Ens vam fer una foto de tot el grup davant de la catedral:

Una mica més enllà hi havia la casa dels Canonges que es diu així perquè allà vivien els Canonges que eren una mena de monges i protectors de la catedral.

Al cap d’uns metres més enllà, a la dreta, hi havia el carrer Paradís. On, al fons, vam trobar les restes de l’antic Temple Romà.

Hi havia unes columnes que eren de finals del s.I a.C i durant 400 anys van presidir al fòrum de la ciutat. Aquest edifici acull l’entitat d’un gran sepulcre, un monument commemoratiu , un temple, un aqüeducte etc... fins que al s. XlX es va aclarir de que es tractava d’un temple romà.

Hi havia una placa en un mur en la que posava: "Q(uinto) Calpvrnio L(uci) FIL (io) GAL(eria) FLAVO AED(ili) ll VIR (o) FLAM (ini) ROM (ae) ET AVG (usti) (Barc) IN (onenses) EX D (ecurionum) D (ecreto)".

 

Plaça del Rei

Vam tornar al Carrer de la Pietat i a mà dreta vam trobar un casal gran, que es diu el Palau del Lloctinent. Un lloctinent és una persona de menor rang  jeràrquic que una altra, que pot fer-se càrrec de les atribucions i funcions del mateix. La seva funció era servir de residència al lloctinent, que era el representant del rei a Catalunya.

Vam tornar a la Plaça del Rei i ens vàrem adonar de que estava rodejat d’un seguit d’edificis històrics que eren Palau Reial Major, Capella de Sta. Àgata, l’Arxiu de la corona d’Aragó, el Saló del Tinell i el Museu d’Història de la ciutat.

El Saló del Tinell forma part del Palau del comtes de Barcelona vam  buscar informació sobre la seva història i vam descobrir que era la residència dels Comtes de Barcelona i després dels reis de  la Corona d‘Aragó durant l’Edat Mitjana.  També ens van explicar que a aquest saló va ser on Isabel i Ferran els Catòlics van rebre a Colon quan va tornar del seu viatge a Amèrica.

Després quan ens dirigim cap al carrer Veguer (un vaguer, antigament, era una autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.) vam recordar que un dia a classe ens van  explicar que era una vegueria, però com que no ens en recordàvem ho vam buscar al diccionari, i la difinició que vam trobar va ser :

1.      Territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer.

2.      Divisió territorial de Catalunya, segons la denominació emprada abans de 1716. 

3.      Agrupació supracomarcal de les nou en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte de 1933. 

4.      Edifici on el veguer resideix o exerceix el seu càrrec.

Plaça Sant Jaume 

Tot seguit, vam anar passejant per arribar fins a la Plaça Sant Jaume que és “el cor polític”, l’anomenem així perquè és on estan l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A aquesta plaça  també hi havia el Fòrum de l’antiga Barcino.

La Generalitat té el seu origen en l'època Medieval, formava part de les antigues Corts de Barcelona. D'aquesta època conserva la façana medieval. Després varem observar que a la façana moderna de la Generalitat hi ha una escultura de Sant Jordi, ja que és el patró de Catalunya. També ens vam adonar del balcó i ens van explicar que allà és on el 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, o on Francesc Macià va proclamar el 14 d’abril la República Catalana dins una Federació de pobles Ibèrics.

Via Laietana

Després quan érem a Via Laietana, ens va a començar a picar la curiositat sobre qui eren els Laietans, i buscant i buscant, vam esbrinar que eren els individus d’un poble ibèric preromà establert a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès.

 Per fi arribem al carrer de l’Argenteria on trobem una placa que ens crida l’atenció:
"Estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994."

Santa Maria del Mar

Al sortir del carrer arribem a l’església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda entre el 1329 i 1383. És un exemple del gòtic català i cal destacar la senzillesa de les formes, l'escassa ornamentació i el gran espai de la nau central sostinguda per columnes molt esveltes i espaiades.  .

Fossar de les Moreres.

Donem la volta a l'esglèsia i veiem el Fossar de les Moreres. En un mur de marbre hi ha una inscripció que diu:

"AL FOSSAR DE LES MORES NO HI ENTRA CAP TRAÏDOR: FINS PERDENT NOSTRES BANDERES, SERÀ L’URNA DE L’HONOR ALS MARTIRS DE 1714."

Aquest mur és el del Fossar de les Moreres, que era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge va esdevenir fossa comuna on van ser soterrats molts dels defensors de la ciutat. En l'actualitat, la plaça és un lloc on cada 11 de setembre es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en aquest lloc després que la ciutat es retés davant les tropes de Felip V d'Espanya.

Al mig del Fossar de les Moreres podem trobar un peveter que es va inaugurar al 2001.Com aquest peveter esta al vell mig de la plaça i es veu bastant bé, varem anar a preguntar als comerciant que en pensaven, les respostes que ens varen donar van ser:

“Es muy feo, en mi opinión es una pérdida de energía i de gas, además, podrían poner algo más bonito y relacionado con la época.”

“No m’agrada, però me acostumat amb el temps.“

“Per a mi no és més que un monument als caiguts molt lleig.” 

Carrer Montcada

Al carrer Montcada hi ha molts palaus i residències aristocràtiques de l’època medieval, un d’ells es el Palau Dalmases que és un espai on actualment cada nit fan espectacles de ball flamenc. 

També vam entrar al Museu Picasso i el que més ens va cridar l’atenció van ser les obres cubistes de Picasso.

Després vam anar direcció a la Plaça d’en Marcús, on hi ha una petita església, i al costat un carrer anomenat Assaonadors. Un assaonador és una persona que té per ofici assaonar pells.[Efectuar les operacions d’adob i d’acabament (de la pell o del cuir)]. I després vam anar pel carrer Carder. Un carder és una persona que fa, repara o ven cardes (cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s’aprofita per a perxar certs teixits). I tot seguit varem anar pel carrer Giralt el Pellisser. Una pellisser era una persona que manufacturava i venia pells de luxe.

Palau de la Música Catalana

Per fi varem arribar al Palau de la Música Catalana, que es d’un estil modernista, i que actualment s’anomena Palau de la Música. Va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música, fa temps tenia les façanes recobertes de rajoles, però actualment, després de les remodelacions, a la façana ja no hi queda ninguna, però encara es pot observar a la cantonada el relleu de Sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, rodejat de un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià, els nens i la classe alta de la societat.

Al any 2004 el Palau de la Música va ser ampliat triplicant la superfície original.