Plaça del Rei

Vam tornar al Carrer de la Pietat i a mà dreta vam trobar un casal gran, que es diu el Palau del Lloctinent. Un lloctinent és una persona de menor rang  jeràrquic que una altra, que pot fer-se càrrec de les atribucions i funcions del mateix. La seva funció era servir de residència al lloctinent, que era el representant del rei a Catalunya.

Vam tornar a la Plaça del Rei i ens vàrem adonar de que estava rodejat d’un seguit d’edificis històrics que eren Palau Reial Major, Capella de Sta. Àgata, l’Arxiu de la corona d’Aragó, el Saló del Tinell i el Museu d’Història de la ciutat.

El Saló del Tinell forma part del Palau del comtes de Barcelona vam  buscar informació sobre la seva història i vam descobrir que era la residència dels Comtes de Barcelona i després dels reis de  la Corona d‘Aragó durant l’Edat Mitjana.  També ens van explicar que a aquest saló va ser on Isabel i Ferran els Catòlics van rebre a Colon quan va tornar del seu viatge a Amèrica.

Després quan ens dirigim cap al carrer Veguer (un vaguer, antigament, era una autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.) vam recordar que un dia a classe ens van  explicar que era una vegueria, però com que no ens en recordàvem ho vam buscar al diccionari, i la difinició que vam trobar va ser :

1.      Territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer.

2.      Divisió territorial de Catalunya, segons la denominació emprada abans de 1716. 

3.      Agrupació supracomarcal de les nou en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte de 1933. 

4.      Edifici on el veguer resideix o exerceix el seu càrrec.

Plaça Sant Jaume 

Tot seguit, vam anar passejant per arribar fins a la Plaça Sant Jaume que és “el cor polític”, l’anomenem així perquè és on estan l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A aquesta plaça  també hi havia el Fòrum de l’antiga Barcino.

La Generalitat té el seu origen en l'època Medieval, formava part de les antigues Corts de Barcelona. D'aquesta època conserva la façana medieval. Després varem observar que a la façana moderna de la Generalitat hi ha una escultura de Sant Jordi, ja que és el patró de Catalunya. També ens vam adonar del balcó i ens van explicar que allà és on el 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, o on Francesc Macià va proclamar el 14 d’abril la República Catalana dins una Federació de pobles Ibèrics.

Via Laietana

Després quan érem a Via Laietana, ens va a començar a picar la curiositat sobre qui eren els Laietans, i buscant i buscant, vam esbrinar que eren els individus d’un poble ibèric preromà establert a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès.

 Per fi arribem al carrer de l’Argenteria on trobem una placa que ens crida l’atenció:
"Estant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994."

Santa Maria del Mar

Al sortir del carrer arribem a l’església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda entre el 1329 i 1383. És un exemple del gòtic català i cal destacar la senzillesa de les formes, l'escassa ornamentació i el gran espai de la nau central sostinguda per columnes molt esveltes i espaiades.  .

Fossar de les Moreres.

Donem la volta a l'esglèsia i veiem el Fossar de les Moreres. En un mur de marbre hi ha una inscripció que diu:

"AL FOSSAR DE LES MORES NO HI ENTRA CAP TRAÏDOR: FINS PERDENT NOSTRES BANDERES, SERÀ L’URNA DE L’HONOR ALS MARTIRS DE 1714."

Aquest mur és el del Fossar de les Moreres, que era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge va esdevenir fossa comuna on van ser soterrats molts dels defensors de la ciutat. En l'actualitat, la plaça és un lloc on cada 11 de setembre es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en aquest lloc després que la ciutat es retés davant les tropes de Felip V d'Espanya.

Al mig del Fossar de les Moreres podem trobar un peveter que es va inaugurar al 2001.Com aquest peveter esta al vell mig de la plaça i es veu bastant bé, varem anar a preguntar als comerciant que en pensaven, les respostes que ens varen donar van ser:

“Es muy feo, en mi opinión es una pérdida de energía i de gas, además, podrían poner algo más bonito y relacionado con la época.”

“No m’agrada, però me acostumat amb el temps.“

“Per a mi no és més que un monument als caiguts molt lleig.” 

Carrer Montcada

Al carrer Montcada hi ha molts palaus i residències aristocràtiques de l’època medieval, un d’ells es el Palau Dalmases que és un espai on actualment cada nit fan espectacles de ball flamenc. 

També vam entrar al Museu Picasso i el que més ens va cridar l’atenció van ser les obres cubistes de Picasso.

Després vam anar direcció a la Plaça d’en Marcús, on hi ha una petita església, i al costat un carrer anomenat Assaonadors. Un assaonador és una persona que té per ofici assaonar pells.[Efectuar les operacions d’adob i d’acabament (de la pell o del cuir)]. I després vam anar pel carrer Carder. Un carder és una persona que fa, repara o ven cardes (cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s’aprofita per a perxar certs teixits). I tot seguit varem anar pel carrer Giralt el Pellisser. Una pellisser era una persona que manufacturava i venia pells de luxe.

Palau de la Música Catalana

Per fi varem arribar al Palau de la Música Catalana, que es d’un estil modernista, i que actualment s’anomena Palau de la Música. Va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música, fa temps tenia les façanes recobertes de rajoles, però actualment, després de les remodelacions, a la façana ja no hi queda ninguna, però encara es pot observar a la cantonada el relleu de Sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, rodejat de un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià, els nens i la classe alta de la societat.

Al any 2004 el Palau de la Música va ser ampliat triplicant la superfície original.