27 de juny 2013

Plaça Catalunya
La plaça de Catalunya és el cor de Barcelona. Té una superfície d'aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i l'Eixample. D'aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

A dalt d’un edifici important de color blanc hi havia la representació d’un déu grecoromà que es diu Mercuri (en roma) o Hermes (en grec), que es el déu olímpic missatger.
El vam reconèixer perquè vam buscar un edifici com el de la descripció del full, a més a més en el dossier del crèdit de síntesi, al final hi havia  una fotografia.
Abans d’endinsar-nos pel barri gòtic vam anar a la cantonada amb Les Rambles on hi havia una escultura que esta dedicada a Francesc Macià. Aquest home va ser president de la generalitat de Catalunya i Vilanova i la Geltrú des de 1869 fins a 1933. Hi havia una inscripció que posava el següent:


<<Essent President de la Generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Solet fou inaugurat aquest monument el 25 de Desembre de 1991>>. 



Vam anar per una sèrie de carrerons fins arribar al barri gòtic que, per cert, es diu així perquè és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric, a més, la majoria d’edificis són d’estil gòtic.
Vam anar cap al rock cafè, però avans d’arribar-hi vam girar cap a un petit carreró on al final a la dreta hi havia una petita placeta que es diu Ramon Amadeu que va ser un escultor i pessebrista i va viure al 1745-1821.

Església Sta. Anna
Més endavant ens vam trobar amb la església de Santa Anna que es d’estil gòtic, per dins té un petit claustre interior i uns quants quadres i escultures representant a déu, a la verge i als sants.

Vam anar al carrer Bertrellans on vam contar els fanals que hi havia, que eren 7.
Vam arribar fins a la plaça de la vila de Madrid, on vam fer una foto a les restes de la  necròpoli romana que vorejava el camí d’entrada a la ciutat, es tracta de 95 enterraments que queden al descobert entre parterres a un nivell inferior i que estan situats a banda i banda d'una de les vies secundàries d'entrada a la ciutat romana de Barcino (Barcelona). La majoria de les tombes són "cupae ', un monument funerari de senzilla construcció. La necròpolis se situa fora del recinte emmurallat romà, ja que la llei prohibia els enterraments a la ciutat.
 

Carrer Portaferrissa
Girant per uns quants carrerons fins arribar al carrer de Portaferrissa, aquest nom prové de la funció que tenia aquest carrer en el S. Xlll, que era unir la porta de la muralla amb el centre de la ciutat. Vam caminar tot aquest carrer fins arribar a un carrer molt petit i estret que es diu el carrer de Petritxol, fa molt anys s’amagaven enginys i passions darrere aquests balcons.
Baixant pel carrer vam veure tres rajoles amb uns rodolins escirts que son aquests:


Hi passa en fantàstic vol
la barba d'en russinyol
Pel balcó veus tremolar
l'ombra d'Àngel Guimerà
De llevant i de ponent
tot el dia hi passa gent



  
Montserrat Caballé

També vam trobar algunes amb personatges cèlebres que estaven relacionats amb aquest carrer:
Francesc Sala i Campillo


Plaça del pi
Vam anar fins a la plaça del pi, així anomenada pel pi que se situava a l'esquerra. Es una plaça molt acollidora on actualment se celebren mercats de tot tipus. Els diumenges sobretot s'instal·len mercats d'art i antiguitat.
Destaca l'esglèsia del Pi
És un dels exemplars més representatius del gòtic religiós català. Es va construir el segle XIV.
Consta d'una nau, dividida en set trams, coberta amb volta de creueria.  La façana és un gran rectangle flanquejat per dues torres, amb una rosassa central, sota la qual hi ha la portalada. Aquesta es composa d'arquivoltes ogivals en degradació i un timpà on hi ha una Mare de Déu del segle XIV.



Al costat de la Plaça del Pi trobem la Plaça de Sant Josep Oriol, .on se celebra el dissabte el mercat de pintures .
 
En el quadernet posava que diguesim la traducció correcta de “aixó ve a cuentu”  i és “aixó ve al cas”.

Sortim pel carreró de l’Ave María que està en llatí, que és molt important perquè el llatí és la "mare" de moltes llengües entre d’elles el Català i el Castellà.
Al final a la dreta vam anar a parar al carrer dels Banys Nous que es diu així perquè prové dels banys jueus que hi hagué a aquest carrer i que van subsistir fins a 1716. 
Ens vam fixar en els comerços que hi havia per aquesta zona, dels quals la majoria eren comerços d’antiguitats i manuals, no son els típics que trobem en el nostre barri.

Carrer del Call
Més endavant i a l’esquerra, ens vam trobar amb el carrer del Call. Vam buscar que significa call i vam trobar aixó: Pas estret i enclotat, entre dues roques o dues parets. Indret on un riu passa encaixonat.
En els números 5 i 7 d’aquest mateix carrer hi havia unes petites restes de la muralla de Barcelona, vam saber que era alló perquè hi havia un grapat de roques disposades de diferent manera que les altres roques de la paret.

A la cantonada hi havia una petita estatueta que es tractava de Sant Ramon del Call. Vam haver de preguntar ja que no la trobavem i ens van dir que l'havien hagut de tapar per obres.

Vam buscar el carrer Marlet i el carrer de l’arc de Sant Ramón del Call hi vam trobar una antiga sinagoga que va ser construïda al S. XlV. Era molt petita ja que existia una llei que prohibia que les sinagogues fossin més grans que l’església.

Plaça de St. Felip Neri
Vam sortir a l’esquerra fins al carrer de Sant Domènec del Call, vam anar fins al final després a mà dreta i, immediatament, a l’esquerra, al carrer de Sant Felip Neri fins arribar a la plaça, la plaça era hexagonal de 6 costats amb una font al mig.
Ens vam fixar ens les parets de la plaça i vam veure els impactes de les bales de la guerra civil.


 










Els fanals que hi havia en aquesta plaça eren molt semblants als del carrer de Bertrellans, l'única deferència era que aquests fanals no tenien vidre i els del carrer de Bertrellans si n'en tenien.

 

Plaça Garriga i Bachs
Per sota de l’arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, vam arribar a la plaça Garriga i Bachs on hi havia un monument dedicat als herois de 1809, hi havia una placa on hi posava: 
"El P. Joan, D. Joaquin Pou, D. Joan Massana, D. Salvador Aulet , D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortras, D. Julian Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva visa per déu, per la patria i per el rei. La ciutat agraïda enalteix aquí perpètuament la seva memòria."
També hi havia uns números romans que els vam passar a números àrabs i posava: 1929.

Anant pel carrer del Bisbe vam veure el pont gòtic que va al Palau de la Generalitat des de la casa del President i  que connecta amb la plaça Garriga i Bachs amb la plaça Sant Jaume.

Vam anar a l’esquerra on començava el carrer de la Pietat, on hi havia una plaça, on també hi havia un text que hi deia: 
"Apel·les Mestres, nascut al cor de Barcelona, ha rebut homenatge de la ciutat de tot Catalunya. Les corporacions històriques es complauen a recordar-ho 1935."
Vam passar per davant del Portal de la Pietat de la Catedral, ens vam fixar en l’arc que envoltava el timpà on estava representada la mort de Jesucrist. Vam veure unes gàrgoles a las que lis vam fer una foto:

La catedral de Barcelona va ser construïda entre els segles Xll i XV, d'estil gòtic.
Ens vam fer una foto de tot el grup davant de la catedral:

Una mica més enllà hi havia la casa dels Canonges que es diu així perquè allà vivien els Canonges que eren una mena de monges i protectors de la catedral.

Al cap d’uns metres més enllà, a la dreta, hi havia el carrer Paradís. On, al fons, vam trobar les restes de l’antic Temple Romà.
Hi havia unes columnes que eren de finals del s.I a.C i durant 400 anys van presidir al fòrum de la ciutat. Aquest edifici acull l’entitat d’un gran sepulcre, un monument commemoratiu , un temple, un aqüeducte etc... fins que al s. XlX es va aclarir de que es tractava d’un temple romà.

Hi havia una placa en un mur en la que posava: "Q(uinto) Calpvrnio L(uci) FIL (io) GAL(eria) FLAVO AED(ili) ll VIR (o) FLAM (ini) ROM (ae) ET AVG (usti) (Barc) IN (onenses) EX D (ecurionum) D (ecreto)".







 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada